alberginia llistada de gandia - Alberginia llistada de gandia

Informació general i cultural
De les solanàcies plantades als horts, les albergínies són les
més amants de la calor, més que la tomaca, el pebre i la creïlla.
Introduïdes pels àrabs des de l’Índia, les albergínies estan
dissenyades per a créixer en ple estiu i a ple sol. La varietat
llistada de Gandia és la clàssica entre les clàssiques per tot el
món coneguda. Aquesta varietat, que era la més utilitzada pels
agricultors per ser la més adaptada a la zona, estava lligada
a l’important mercat de verdures de Gandia, on el comerç de
l’albergínia va ser de gran rellevància fins a la dècada dels 60.
Informació agronòmica
Són plantes potents, de fulles grans, de vora ondulada i moltes
vegades amb punxes als nervis de la fulla i als calzes de les
flors. La soca és dura i les arrels són fortes i fondes per buscar
l’aigua i aprofitar-la bé, de la qual l’albergínia és molt exigent,
especialment quan creixen els fruits. El fruit es cull jove, quan
té el color brillant i la pell polida. Es deu repassar la collita cada
3 o 4 dies, ja que no paren de produir. Quan el fruit ha perdut la
brillantor, ja està passat per a mercat.
Informació organolèptica i nutricional
En algunes varietats la carn del fruit pica, però les nostres
varietats cultivades piquen molt poc o gens. És una albergínia
molt apta per a torrar, fregir o farcir. Si l’albergínia es grana
massa, les llavors es fan dures i molestes al mos.